L’àvia somrigué i anà a mirar-se al mirall.
–No és cert. Sóc lletja com una gallina sense plomes
–digué ella, posant-se la margarida als cabells.
–No diguis això, dona! Ets tan bonica com el sol!
I fes el favor d’afanyar- te, que hem d’anar a ballar!
Chema Heras relata en “Avis” la tendra història de dos vellets,
la Ramona i en Ramon, que accepten amb naturalitat el pas
del temps. La Ramona és presumida com una nena i en Ramon
es deleix per ballar amb ella. Mitjançant una estructura
acumulativa i un text molt poètic, “Avis” ens ensenya a trobar
la bellesa a través dels ulls de l’amor, ens mostra tot l’afecte
que pot encara romandre quan el cos es marceix i ens descobreix
els avantatges de viure amb un somriure als llavis.
