Els arquitectes noucentistes també es van preocupar per l’entorn de la casa, tant dels jardins com de l’urbanisme, i van planejar ciutats jardí arreu de Catalunya, com ara s’Agaró i Terramar. Al mateix temps, també van defensar un determinat tipus d’interiors domèstics, en els quals destaquen el mobiliari i els objectes de producció artesanal. En conjunt, la casa noucentista volia expressar els seus ideals de modernitat, mediterraneïtat i civilitat. Masó i la resta d’arquitectes noucentistes van rebre nombrosos encàrrecs per a la construcció d’habitatges unifamiliars a moltes viles i ciutats de Catalunya, tant residències urbanes com xalets i torres d’estiueig. Aquest llibre presenta una selecció de divuit cases per mostrar fins a quin punt el substrat polític i cultural que va donar forma al moviment noucentista també va crear una determinada arquitectura i decoració d’interiors domèstics al servei de la nova burgesia catalana. Durant les dues dècades d’apogeu del Noucentisme, l’arquitectura de cases unifamiliars també va ser una manifestació de l’impuls de modernització que propugnava aquest ideari, per tal d’apropar Catalunya a les tendències de renovació arquitectònica que s’estaven produint arreu d’Europa.
