SENSE AMAGAR-SE DE LES DIVERSES INSPIRACIONS CREATIVES QUE EL SUBJUGUEN I L'ATRAPEN, EL MARCEL ENS PROPOSA UNES REFLEXIONS POÈTIQUES A VOLTES CRÍPTIQUES, A VOLTES INSINUADES, A VOLTES LÚCIDES, SOBRE ELS TRES GRANS EIXOS TEMÀTICS DE LA LITERATURA UNIVERSAL: VIDA, MORT I AMOR. UNA CONCATENACIÓ D'INSTANTS QUOTIDIANS PASSATS PEL SEDÀS ONÍRIC DEL POETA, QUE FIXA LA MIRADA EN ELS PETITS LAPSES DELS CÒMPUTS TOTALS, AMATENT AL QUE ELS ALTRES HUMANS PRESSUPOSEN I DESCONEIXEN, EN ELS FUGAÇOS INSTANTS DE SERENOR QUE PERMET EL CAOS NECESSARI I QUE ENS DISTREU DE LA VERITABLE PROESA DEL VIURE. UN EXERCICI D'EQUILIBRIS LINGÜÍSTICS I DE DISPARITAT ESTILÍSTICA QUE RECREA CAVIL·LACIONS MUNDANES DES D'UNA CONSCIÈNCIA VOLGUDAMENT SOFÍSTICA.
