Encara que sembli estrany, la movida madrileña va néixer a Barcelona. A començaments dels anys setanta, Madrid era encara una ciutat massa grisa i funcionarial perquè hi florís una generació d'artistes joves amb ganes de trencar esquemes. Les condicions eren més favorables en la Barcelona inconformista que va veure néixer el boom de la narrativa hispanoamericana, la gauche divine, la Nova Cançó i les reivindicacions polítiques. En aquest ambient de canvi i revolta van fer els primers passos músics com Alaska o Ramoncín, el productor Gay Mercader, artistes plàstics com Mariscal, Ouka Lele o la fotògrafa Maria Espeus, periodistes musicals com Àngel Casas o Carlos Bosch, editors de revistes mítiques de la dècada, el fundador de Zeleste, Víctor Jou, o Antoni Miró, que abans de ser dissenyador de moda va provar la seva faceta com a músic. Aquest llibre és una radiografia d'aquell moment; un llibre de veus amb els representants d'aquesta generació heterogènia que va introduir les noves tendències artístiques dels convulsos anys setanta: del reagge al punk passant per l'estètica pop que, a l'Estat espanyol van cristal·litzar en la dècada següent.
