Si es contempla durant algún temps, amb una lleugera distància i una certa «fixesa distreta», la figura hipnòticament immòbil de Narcís, aquesta desapareix gradualment fins a tornar-se absolutament invisible. La metamorfosi del mite té lloc en aquest precís instant, ja que la imatge de Narcís es transforma de cop i volta en la imatge d’una mà que sorgeix del seu propi reflex. Aquesta mà sosté amb la punta dels dits un ou, una llavor, el bulb d’on neix el nou Narcís, la flor. Al costat, es pot observar l’escultura calcària de la mà, mà fòssil de l’aigua que sosté la flor oberta. Salvador Dalí
