Tirant lo Blanc, probablement escrita a Barcelona entre 1460 i 1465, es va convertir en una novel·la sense públic fins que Martí Joan de Galba la va fer imprimir en 1490 a la ciutat de València, a l'impremta de Nicolau Spíndeler. Des d'aleshores i gràcies a la traducció castellana de Diego de Gumiel de 1511 (que va llegir Miguel de Cervantes), a l'italiana de Lelio Manfredi (Venècia, 1538) i a la francesa del comte de Caylus (París 1737), s'ha convertit en un clàssic indiscutible de la literatura universal i en la novel·la més important de la tradició catalana de tots els temps. Escrita amb una tècnica de collage i amb un gust per la paradoxa a la manera de Boccaccio, representa un dels punts de referència inexcusables per al món modern del segle XXI.
