Cristina Farré i Agustín (Barcelona, 1948). Nascuda dins d’una família represaliada pel franquisme, la lluita ha estat el seu impuls vital. Veu els seus estudis universitaris interromputs per la seva militància dins del PCE(i). Empresonada més d’un any a Alcalá de Henares, passa deu anys a la clandestinitat amb dues criatures. Després quasi quinze anys d’exili, la major part a Algèria on és periodista a la Radiodiffusion Télévision Algérienne i corresponsal del diari basc Egin. Dos anys a Colòmbia, on va ser professora de francès a la universitat. Retorna a finals del 95 i posteriorment crea, amb altres companyes, l’Associació ELNA, una entitat que treballa dins del sistema educatiu, acompanyant alumnes, famílies, mestres i personal no docent, on ella exerceix d’educadora emocional. Amb seixanta-cinc anys va fer un postgrau de pedagogia sistèmica i després un màster de neurociències i intel·ligències múltiples aplicades a l’educació, a més d’una vintena de formacions no reglades. Actualment, és artesana de ceràmica i de vidre i professora de català en una associació de dones. Mare de dos fills i àvia de cinc nets grans, continua implicada en la lluita social i feminista.
