"L?autor conversa sobretot amb dos personatges ficticis,
Max (de cognom Carnap, en record d?un filòsof remarcable)
i Odile, però es passa l?estona parlant també
directament amb nosaltres. Quan diu que ens proposa
esquitxos d?idees, fa molt més que això: ens posa davant
el mirall i ens mostra la tensió constant entre la
nostra raó i les nostres passions, entre la nostra migrada
intel·ligència i la nostra recurrent estupidesa. De fet,
hi haurà pàgines que ens ajudaran a emocionar-nos i a
descobrir l?estupidesa de la nostra intel·ligència. El llibre
ens convida a replantejar-ho tot, a no parar de fer-nos
preguntes sobre qualsevol qu776;estió. Joan Fuster deia admirativament
que Bertrand Russell no era un filòsof sinó
un desinfectant. Aquest llibre tampoc no deixarà indiferent
el lector. Quan l?acabi de llegir potser sabrà i creurà
menys coses, però estic segur que serà una mica més
savi" (Josep M. Terricabras).
