El quart curs de l’ESO representava una cosa molt especial per a tots ells. En aquell microcosmos, cadascú tenia el seu lloc i sabia per on moure’s i a què atenir-se amb els altres. Eren molts anys d’haver estat junts, alumnes i professors: amistats trencades i unes altres de noves, històries d’amor fugaces o duradores, educadors durs com un os o novells als quals «torturar », profes legals o passotes, colles representants de totes les tribus urbanes imaginables... Tanmateix, un cop acabat el curs, cadascú agafaria el seu propi camí i la majoria perdrien el contacte. Aquells estudiants d’avui s’enfrontarien a un món nou que els tractaria com a adults i els exigiria responsabilitats com a tals. Hi estaven preparats?
