Rosa Font Massot (Sant Pere Pescador, 1957)
És professora de literatura catalana en un institut de secundària de Girona. Ha publicat els llibres de poesiaTres notes i el silenci (1989), Quadern d02019;Erinna de Telos (1989), Com ombres vives (1996), Aigua Llunyana (2000, premi Vila de Martorell), La llum primera (2004, premi de Poesia Festa d02019;Elx), Des de l02019;arrel (2008), amb el qual guanyà el premi Rosa Leveroni, i Un lloc a l02019;ombra (2011), guardonat amb el premi Carles Riba l02019;any 2010. Ha publicat també les novel·les Envia'ns un àngel (1999) i L02019;ànima del freixe (2003).
0201C;En aquest Em dic la veu, Rosa Font ja deixa entès de manera diàfana que fa temps que en el seu procés de descobriment de l02019;intern ha iniciat un camí d02019;indagació del que podríem dir-ne la tercera dimensió del jo, això és, la penetració en les fondàries d02019;allò que no és, de tot allò que no som; justament per no deixar de construir una idea tan complexa i tan ampla com és l02019;ésser en el temps, aquest desig de ser en la vida des d02019;una expectativa humana, emocional i intel·lectual el màxim de consistent. A partir de la consciència d02019;un paisatge (interior i exterior) es basteix un trajecte crescut, en essència, en aquest autoconeixement previ i alhora paral·lel que reclama el coneixement del món: el trajecte que se02019;ns perfila en l02019;espai que va des de l02019;arrel (el desig de ser) fins a la llum (l02019;aspiració a algun sentit de totalitat)0201D;; des d02019;ara, des d02019;un lloc a l02019;ombra0201D;. (R. C-P)
