Ciceró va escriure aquest diàleg cap al final de la seva vida, inspirant-se en l02019;obra homònima de Plató, també publicada a la Bernat Metge. Tot i haver-nos arribat incomplet, amb llacunes i problemes textuals, el text ha despertat cada cop més interès al llarg del segle XX i últimament ha estat objecte de nombrosos estudis. Ciceró, que era un home avesat a l02019;acció judicial i política, justament en un moment en què l02019;ordre polític tradicional s02019;enfonsava, s02019;eleva en aquest llibre per damunt de les circumstàncies concretes que l02019;envoltaven i presenta reflexions generals sobre la justícia, la legalitat i l02019;ordenació jurídica que més convindria a Roma. Com és habitual en ell, ho fa en un estil dotat d02019;una gran força retòrica, que converteix la lectura de l02019;obra en un autèntic plaer.
El volum conté una introducció, el text llatí amb l02019;aparat crític, una traducció i notes de Núria Gómez Llauger.
