«[A Blau argila] D02019;entrada, diríem que els poemes són clars, diríem fins i tot que els entenem (amb les múltiples trampes que el verb entendre para als lectors ingenus). Amb tot, intuïm que se02019;ns escapa alguna cosa essencial, que els versos amaguen una cara fosca, un revers indicible del qual només tenim notícia obliquament. Som davant d02019;un discurs travessat d02019;escletxes, buits, forats, pauses, espais en blanc... tan petits que resulten gairebé imperceptibles. Hem d02019;agusar l02019;escolta, si volem sentir el que l02019;autora no diu.»
«La imaginació del lector es tenyeix immediatament de blau, sense necessitat que l02019;autora hagi d02019;escriure, explícitament, la paraula blau (petites prerrogatives de la poesia).»
«Com l02019;argila, el llibre d02019;Esperança Castell deixa en l02019;ànima del lector un pòsit admirable de veritat i vida.»
Gemma Gorga, de l02019;epíleg del llibre
