Barcelona, finals de 1936, hivern. El comissari de la policia judicial del Quai des Orfèvres, Jules Magret (que no Maigret, encara que s’hi acosta molt), fumador empedreït de pipa i amb el seu peculiar bombí, arriba a Barcelona amb un objectiu ben clar: capturar l’anarquista Llibert Tarrés, un estafador especialista en falsificació de signatures i documents acusat d’homicidi. Sota aquest pretext, les intencions del policia són encara més enrevessades: enxampar el Genovès, l’autèntica obsessió de Magret, un dels criminals més buscats, indescriptibles i fugissers d’Europa, una mena de fantasma capaç de travessar les fronteres i canviar la seva identitat.
Allà —amb l’ajut d’altres policies— s’hi trobarà de tot: un país en guerra, feixistes contra republicans, republicans socialistes contra anarquistes, partits d’esquerra i sindicats patrullant els carrers, la sòrdida vida nocturna dels baixos fons, desgràcies familiars i encara més cadàvers en un territori on hi regna el caos. Un embolic de primera que el durà també fins a les denses boires hivernals i gebradores de Lleida i les Borges Blanques, on Magret trobarà una veritat inesperada en una atmosfera feixuga i tibant que no es descarrega fins al final, com una tempesta.
