El dia de tots sants de 1938, quan va adaptar a la ràdio La guerra dels mons, de H. G. Wells, Orson Welles va fer creure a milions d?oients que la Terra havia estat envaïda pels marcians. El pànic va ser sensacional, tot i que, des de l?emissora, es va deixar perfectament clar de manera reiterada que es tractava d?un espai dramàtic, amanit fins i tot amb publicitat. Sens dubte, el talent de Welles va contribuir al realisme aterridor del programa, però, sense la capacitat narrativa i fabuladora d?H. G. Wells, difícilment s?hauria pogut atènyer un grau tan alt d?impacte. Cent anys després de la seva aparició, La guerra dels mons continua fascinant els lectors, fins i tot si els coneixements científics de l?època s?han distanciat extraordinàriament dels nostres. L?autor va ser amb tota probabilitat el més llegit pels seus contemporanis, i això no tan sols per la seva capacitat narradora veritablement fascinant o per l?habilitat amb què va saber combinar la ciència-ficció?gènere en el qual va despuntar especialment?amb els relats d?aventures, sinó també per les seves reflexions sobre la condició humana.
