Cerimònia del te és una obra de caràcter introspectiu que gira entorn dels grans temes universals que aborda, per igual, des de l’emoció i l’intel·lecte. El món abstracte es fusiona amb el sensorial per expressar des del pas del temps i els espais intangibles de l’ànima fins als àmbits més terrenals i quotidians, on tenen cabuda la crítica social i els versos valents i reivindicatius de la llibertat i els drets humans. També l’amor s’abasta des del vessant més espiritual fins a l’eròtica d’una llum convexa. Es tracta, doncs, d’un poemari eclèctic i polièdric en què l’autora fa que els oposats dialoguin: llum i ombra, orient i occident, arquitectura i natura, vida i absència o l’oníric i el lògic. Com passa en la cultura oriental, tot s’insinua per obrir interrogants mentre una música de fons acompanya aquesta conversa aturada en un temps que no és el cronològic sinó el viscut, que s’omple de sentit i és la raó de ser del poema, la metapoesia que explica les infinites realitats que som capaços de crear a través de l’art i la paraula.
