A vint-i-sis anys vaig descobrir que el meu avi era un heroi quan vaig llegir el seu llibre sobre el gueto de Minsk, on havia fundat una xarxa de resistència. De retorn a Polònia, després de la guerra, va acabar emigrant a Israel: hi va morir. La passió de la seva vida
era el comunisme.
El meu pare també se’n va anar de Polònia després de la repressió contra els estudiants del març del 1968 i l’onada d’antisemitisme. Es va convertir en una figura principal del moviment democràtic a l’estranger. La passió de la seva vida és el seu país.
Jo vaig arribar a Israel com a corresponsal del diari Le Monde l’any 2014. Vaig ser testimoni de la tensió identitària de la democràcia, de l’augment de la intolerància i de la polarització del debat públic. En el moment de deixar el país, escric aquest relat que és un viatge al fons de la lleialtat: a què hem de ser fidels?
Aquest llibre travessa les nostres trajectòries, marcades per l’esborrament comú dels nostres orígens. En aquest temps d’assignació identitària, som mals jueus.
