Des de les Garrigues fins al Segrià s’arrosseguen històries
ocultes que mai no han format part de l’imaginari col·lectiu.
Els meus repadrins, pagesos pobres, foren expulsats del seu
entorn per un succés extraordinari. A partir d’aquí, des del
Cogul fins al carrer Galera de Lleida, cinc generacions d’una
mateixa família passegen neguits, alguns clandestins, i ben
poques esperances. Una família, un carrer, tot un món que
transita com pot per les vores del progrés i la modernitat.
La vida quotidiana, mirall de l’eternitat més veritable, amaga
bocins de realitat que no es poden comprendre en la seua
totalitat si no estan ben anusats. Les memòries pagesa,
obrera, social i popular s’aniran embastant mentre fixen o
esbandeixen records i oblits. Tot plegat, les coses no són mai
el que semblen. Com a molt, són com s’expliquen.
