La sorra

Una faula contemporània sobre la condició del refugiat migrant i especialment de les dones, que fugen de la guerra.

Febrer del 1939, les platges de sorra del Rosselló són camps de concentració. El mar i les tanques de filferro encerclen la immensa presó que acull la riuada de persones que fugen de la guerra. S’hi troben gent tan diversa com un professor, un voluntari republicà o un soldat de lleva. També dones i nens: una jove adolescent, una mare i les seves quatre criatures o una miliciana embarassada. Arriben devastades, a la platja. Tots cercaven nous camins i només han trobat sorra.

Entre la desolació d’un espai que és un limbe i la mar com a símbol de llibertat, La sorra ens transporta a un passat no gaire explorat i a un present tossut, el de l’èpica de la gent corrent, especialment de les dones, que fuig de l’horror de la guerra, i explora una pauta històrica terrible: la condició del refugiat migrant.