Terres de l'Ebre

Una de les grans novel·les catalanes de la primera meitat del segle xx.

Terres de l’Ebre és la novel·la més coneguda i més representativa de Sebastià Juan Arbó. L’aparició de la novel·la el 1932 va produir un fort impacte entre els lectors de l’època per la força tràgica de la història, la potència literària del text i el descobriment del món de la ribera de l’Ebre. La gran obra d’Arbó planteja els grans temes universals —l’amor, la mort, l’amistat, les desigualtats socials, la lluita per la subsistència— a partir d’una història que abraça tres generacions d’una família de camperols del Delta, que intenten conquerir una terra difícil, poc agraïda. Terres de l’Ebre supera el ruralisme del segle xix i s’avança a l’existencialisme d’Albert Camus. Es tracta, en definitiva, d’una obra a mig camí del classicisme i la modernitat, una fita de les nostres lletres.