Aquesta és l’autobiografia d’una persona que va nàixer al Delta de l’Ebre tot just acabada la guerra civil. La seua infància es va desenvolupar en l’època de l’estraperlo, quan en una Espanya aïllada i famolenca els habitants del Delta eren els amos del menjar, ja que tenien ànecs, carpes, granotes i anguiles, que es criaven a recer de l’arròs, cereal que de jove el biografiat va treballar manualment als arrossars. Amb l’arribada del progrés, el protagonista veu com aquests recursos van desapareixent i s’hi rebel·la implicant-se en accions polèmiques, com militar clandestinament amb el PSUC, formar part d’una candidatura per expulsar de l’Ajuntament de Deltebre tots els partits, iniciar les accions que van generar la declaració del Parc Natural del Delta de l’Ebre, participar en tots els moviments contraris als transvasaments de l’Ebre, fundar amb dos companys l’associació Sí als Sediments o baixar dues vegades tot l’Ebre, una en piragües i l’altra en barquets de perxar com a protesta per les agressions que estava patint el riu.
