Juan Vicente Llorens, conegut artísticament com «Veu de foc», és un jove que somia en convertir-se en cantant d’èxit a l’Espanya de principis dels setanta. En el camí a la fama, el protagonista veurà com la seva il·lusió, empenta i talent no són suficients per triomfar, i com l’ambició el porta a fer concessions i a trair-se, tant a ell mateix com a qui l’envolta. El desig artístic i carnal l’abocarà al costat fosc de la indústria musical en mig d’un context social marcat per la dictadura. De Barcelona a Santo Domingo, passant per Benidorm i Madrid, en Juan Vicente, viurà un somni que se li acabarà esmicolant entre els dits.
Hauria estat millor no haver-lo aconseguit mai?
Els setanta són una època poc tractada literàriament. Els darrers dies de la dictadura venen precedits pel desarrollismo i la primera gran onada de turistes. Malgrat la repressió, el jovent té ganes de gresca i de vida. La incipient indústria discogràfica els ofereix un nou model de consum, que trenca amb la tradició folklòrica de la generació precedent.
En els darrers anys, hi ha hagut un interès creixent per la música espanyola d’aquella època, amb l’edició de llibres i discos que la reivindiquen. Recentment s’han publicat les biografies de Camilo Sesto i Nino Bravo. Amb motiu del 50è aniversari de la mort d’aquest cantant, La 2 de RTVE va dedicar-li el programa ‘Imprescindibles’, en una emissió que va batre el seu rècord històric d’audiència.
Camí de la fama, en Juan Vicente s’enfronta al seu pare, que el vol treballant a la botiga familiar d’electrodomèstics. A cop de concert, comprova que la il·lusió, l’empenta i el talent són necessaris, però no suficients per triomfar.
Serà capaç d’assolir el somni sense trair-se a ell mateix i a qui l’envolta?
