El tacte d’un hivern neix a la muntanya. El jo poètic es fon amb
el paisatge hivernal i, d’aquesta unió, en brollen versos que,
a partir de situacions i sentiments quotidians, reflexionen sobre
el sentit profund i ancestral de l’hivern, que esdevé també
metàfora. L’humà i l’abstracte es troben en la paraula i en el
mateix procés creatiu.
