En un tancar i obrir d’ulls la Sofia passa de ser una arquitecta que treballa en un estudi
prestigiós de Barcelona i que viu amb el seu gran amor, a sentir-se una fracassada amb el cor
fet miques.
Entre els pitjors dies de la seva vida i l’hotel rural de Venaçon, un poblet inhòspit dels Alps
Marítims, una única pregunta: «I per què no?». (Per què no tornar a començar?) Per què no
donar-se l’oportunitat de ser una altra Sofia?
Encarregada improbable de gestionar les entrades inexistents de l’hotel, aviat es farà
amiga de l’Ethan i en Julien. Tots dos l’ajudaran a curar les ferides de la seva vida a Barcelona i
a retrobar-se amb sentiments i sensacions que creia oblidades.
A Venaçon, la Sofia hi viurà dies de descoberta, de petites felicitats en forma de
mirades i somriures fugissers, d’excursions, de preocupar-se per no res. Però puntejant
aquests dies lluminosos —perquè la felicitat no és mai completa ni perfecta— també hi
trobarà una tristesa insistent que ho pot engegar tot a rodar.