Els protagonistes de Vòrtex no fugen, resisteixen. Enfrontant-se a la pèrdua, a la descoberta, a la ràbia o a la veritat ineludible, intenten mantenir-se a l’ull del cicló, on impera una sensació de falsa calma. Les narracions de Francesc Duch Casanova sovint propicien bàndols, i el lector no pot fer altra cosa que escollir, vestint-se la pell d’uns personatges profundament humans que pateixen els estralls inevitables de la vida.
A Vòrtex hi batega l’enfrontament, el dol sord per allò que podria haver estat i la lluita contra l’inevitable, però també la felicitat i el gaudi, encara que siguin en petites dosis, sovint fragmentades. I, en aquesta fractura, els relats emergeixen breus, brillants i ineludibles.
