Amb poc més de vint anys, en Joan passava les hores mortes imaginant plans per escapar-se de la presó: des de fabricar una pistola amb molles de pa i betum, a aprendre a tocar el trombó i per camuflar el so en serrar els barrots de la cel·la. Hi havia anat a parar després d’uns anys d’acció amb el maquis, implicat ja en un combat que va començar quan encara era un nen, entre treballadors i militants de la CNT de Barcelona. Una lluita incansable que l’acompanya encara avui, després de dos exilis a França i molts nous inicis, amb prop d’un segle de vida i una memòria per llegar.
