Quan l’Ahmed es retroba amb el seu pare a l'hospital, inicia amb ell un diàleg en què la rememoració de la violència s’acompanya d’un desig de redempció.
L’Ahmed neix en una família on les llengües i les receptes es barregen: l’arròs amb patates i musclos i els espaguetis conviuen amb el cuscús i el baclaua, així com l’italià i el tunisià es mesclen en les converses entre pares i fills. Però també és una família que amaga ombres: un pare sovint violent, capaç d’obligar el protagonista a renunciar a la seva infantesa i, tanmateix, capaç de mostres d’amor i tendresa. Quan, ja adult, l’Ahmed el retroba a l’hospital, inicia amb ell un diàleg que la malaltia fa encara més urgent.