Francesc d’Assís ha estat una de les figures més importants del segon mil·lenni de l’era cristiana, i per això el seu missatge encara ressona amb força entre les sensibilitats i les preocupacions actuals, molt més enllà dels límits del món catòlic. La seva trajectòria es podria descriure com a «ecofília»: un amor incondicional per tots els éssers que componen la biosfera, independentment de la seva espècie. El famós «Càntic del germà Sol» expressa una fascinació gens banal per la bellesa del món. Si resumim l’ensenyament de Francesc d’Assís en termes contemporanis, podríem dir que la defensa dels ecosistemes no es pot basar mai només en càlculs d’interès. Al contrari: requereix, en primer lloc, un compromís afectiu envers aquells éssers dels quals percebem tant la grandesa com la vulnerabilitat davant les agressions de l’activitat industrial.
Aquest llibre ofereix els grans textos «ecologistes» de la tradició franciscana amb un comentari molt esclaridor que ajuda a entendre’n la profunditat i la bellesa.«Gràcies al magnífic descobriment de Freud, la psicologia científica traspassa per fi els seus límits acadèmics i teòrics i arriba fins a la vida pràctica. Gràcies a ell, la psicologia com a ciència es pot aplicar per primer cop a totes les formes de l’esperit creatiu. Només ara la psicologia pot contribuir a la formació de la persona en la pedagogia, a la curació del malalt en la medicina, al judici del dement en la justícia, a la comprensió de l’esperit creatiu en l’art; en intentar explicar a l’individu, i només a ell, la individuació sempre única, ajuda alhora tots els altres. Perquè quan un ha après a comprendre l’ésser humà en un mateix, el comprèn en tots els altres.»
