Amb el temps anem carregant un munt de coneixements que no sabem d’on han sortit ni per què persisteixen. Dades laterals, records menors, noms que ningú no ens ha demanat, històries que potser no serveixen per a res i que, tanmateix, continuen fent-nos companyia. Una mena de bagatge involuntari que pesa poc però que sempre hi és, com un objecte oblidat al fons de la butxaca.
Quim Curbet recull aquesta matèria mínima —curiositats, cites, anècdotes, idees que suren— i en fa apunts breus que miren el món de costat: amb una ironia suau, amb una memòria capriciosa i amb aquella obstinació de voler entendre el que, en aparença, no té cap importància. Entre un record de cinema, un detall de llengua o un nom llegit massa ràpid, les peces van formant un mapa inesperat, fet de revelacions petites però persistents.
En aquests Apunts de saviesa prescindible —minúsculs en aparença, densos per dins— hi conviuen Montaigne i James Bond, els rucs de Schaerbeek i els alls tendres, Oppenheimer i els rellotges de sol de pagès. La cultura literària i la cultura popular es barregen en un mateix fil de veu: irònica, cordial, d’erudició discreta i arrelada a un paisatge molt concret.
Llegits d’un en un o seguits com un dietari intel·lectual, aquests textos són una invitació a mirar amb més cura el nostre propi rebost de records prescindibles.
