En Bradley Pearson, un novel·lista fracassat a punt de fer seixanta anys, ha deixat finalment la seva grisa feina d’inspector d’Hisenda. Somia jubilar-se i retirar-se al camp, però els seus plans es veuen sistemàticament frustrats pels amics i familiars que l’envolten. La germana melancòlica que decideix anar-se’n a viure amb ell; l’exdona, obsessionada a redimir el passat; l’excunyat delinqüent, àvid de diners i de conflictes sentimentals, i l’amic i rival Arnold Baffin, un autor de ficció comercial més jove i amb molt més èxit que ell: tots contribueixen a enfonsar en Bradley en una xarxa de gelosia, por, amor, odi i malentesos.
Entre girs inesperats i amb un suspens psicològic creixent, Iris Murdoch construeix una tragèdia poc convencional, en què el destí irromp amb la mateixa força implacable que en el teatre de Shakespeare. "El príncep negre" és una novel·la sobre l’art, l’egoisme i la naturalesa ambigua de l’amor, però també una reflexió irònica i punyent sobre l’acte d’escriure i les ficcions que ens construïm per suportar la realitat.
Iris Murdoch va néixer a Dublín el 1919 i va passar la infantesa a Londres. L’any 1938 es va matricular al Somerville College d’Oxford, on va estudiar llatí, grec, literatura i filosofia. Va ser professora universitària, filòsofa i una escriptora prolífica: a banda de diversos assaigs, va escriure vint-i-sis novel·les en més de quaranta anys, d’entre les quals destaquen "El mar, el mar" (Premi Booker de l’any 1978) i "La campana", totes dues publicades en aquesta mateixa col·lecció. Va morir el 1999 a Oxford.