No vingueu al poble a reposar traça una mirada sobre un tros de país. Mar Camps camina entre les Gavarres i l’Empordà a partir d’un enfilall de records, pensaments, notes i històries en un context delicat on els pobles s’han convertit en destinacions de repòs i desconnexió per a butxaques plenes.
Entre l’observació crítica i la sensibilitat literària, Camps dissecciona el fenomen d’un «èxode urbà» que busca pobles a mida; un desplaçament subtil que en transforma el paisatge i les dinàmiques i els converteix en escenaris de pessebre. Un llibre que no idealitza, que s’escriu des d’un lloc concret i que defensa una idea senzilla: els nostres pobles reclamen ser entesos com a centres en si mateixos.
Arromanguem-nos: parlem de silenciar campanes, de tallar accessos públics, de folklorització, de festivals d’estiu al «territori», de la mofa dialectal, d’Elsa Peretti o de l’Empordanet, «el jardí de Barcelona».
