Hi ha moments que queden suspesos en l’aire, com la lluna nova, invisible però present. Això és el que sent en Marcel, un jove atrapat entre els silencis i les preguntesno formulades. Una tarda qualsevol, però, en Teo apareix al seu món. A través d’una conversa aparentment senzilla, en Marcel es retroba amb la seva infantesa, la por de ser vist i el desig de ser estimat. La història d’en Marcel no és la d’un amor simple, ni la d’una trobada casual. És la història d’un despertar, d’un desig amagat, d’una veritat desconeguda que es fa visible només quan ens atrevim a mirar més enllà del que coneixem. Abraça’m fins que m’adormi, del jove dramaturg i escenògraf Cesc Colomina, és un monòleg íntim i poètic sobre l’amor primerenc, la memòria i el valor d’atrevir-se a sentir.
