No sabem gaire cosa de Juli Obseqüent, que no és esmentat en cap document antic i que alguns estudiosos fins i tot han considerat un nom parlant (el terme obsequens, en llatí, vol dir, de fet, «complidor, diligent»). Els primers crítics van situar-ne la vida entre els segles II i III dC perquè la seva obra va ser trobada juntament amb les cartes de Plini el Jove, que daten d’aquella època; altres experts, tanmateix, el situen al segle IV basant-se en algunes dades del llibre i en les fonts que l’autor hi fa servir. Sigui com sigui, nosaltres li devem aquest mirífic i sovint sorprenent Llibre dels prodigis, que ara presentem per primera vegada en traducció catalana.
