A mig camí entre la memòria i l’assaig personal, l’autor crea un singular teixit narratiu que entrellaça realitat i ficció a través de narradors poc fiables. Qui són Madame Bovary, el doctor de Bellaterra i Mathilda? Per què caldria eliminar la teoria musical? Com el català va apoderar-se de l’autor? Hi emergeixen parents com una possible santa i un besoncle terrorista assassinat a Cuba, o uns noiets que viuen de gorra a Nova Anglaterra. S’hi recullen moments quotidians a Nova York, converses amb una salonnière excèntrica, debats sobre Beethoven i les confessions d’un fracassat atret per la pornografia i l’extrema dreta. Mescla de realitat i invenció, Ficcions fugitives captura instants viscuts abans que s’esvaeixin, mentre les reflexions sobre llengua, música i identitat basteixen un pont vital i artístic entre Mallorca i Nova York.
