Davant la Gare du Nord de París, mentre espera el seu tren cap a Brussel·les, l’Aline —professora de literatura anglesa, discreta i atrapada en una vida que no ha triat del tot— llegeix Orlando de Virginia Woolf. Alguna cosa es desperta dins seu. Una veu antiga, persistent, que reclama existir… la veu d’Orlanda.
Orlanda fantasieja amb sortir de dins del cos de l’Aline amb el desig d’habitar una consciència que no el reprimeixi. Quan descobreix un jove atractiu però desairós al seu davant s’hi emmiralla i, sobtadament, aconsegueix dur a terme la inimaginable transmigració. A partir d’aquí, les dues vides avancen en paral·lel: l’Aline, que torna a la seva rutina amb una estranya transformació interior, i l’Orlanda, lliure en un cos nou, disposat a viure sense límits.
Separats, però units per una mateixa consciència, els seus camins s'acaben creuant de nou en un joc fascinant d’identitats, desig i reconeixement. A mesura que s’acosten, la frontera entre el jo i l’altre es dilueix, i emergeix una pregunta inquietant: què ens fa ser qui som o, més ben dit, qui creiem que som?
Jacqueline Harpman construeix, amb el seu estil afilat i clarivident, una història brillantment imaginativa i magnètica.
