«He sentit coses que no us creuríeu d’algú que va viure la seva adolescència als anys vuitanta
(...). Potser ho he sentit perquè soc de poble, perquè soc el petit d’una casa on tot eren grans o
perquè soc fill d’uns pares que honoraven la memòria oral dels seus avantpassats. Que és, si fa
o no fa, el que procuro escrivint aquest llibre.»
«Estimo les paraules que he mamat i em serveixen, en aquest llibre, per emprendre un viatge
de cent anys a través de records familiars, obsessions personals i peripècies col·lectives (...).
Són fotografies que surten de la boca dels seus protagonistes i que, revelades anys més tard,
retraten una llengua, una família i un país.»
