El maig de 1933, Erich Kästner va presenciar una multitudinària crema de llibres a Berlín, organitzada per estudiants universitaris i secundada pel règim nazi. Mentre els llançaven a les flames, anunciaven el nom dels seus autors. Kästner va contemplar l'escena en silenci, fins i tot quan van cridar el seu nom.
Els quatre textos reunits en aquest volum, escrits entre 1946 i 1965, ofereixen una profunda reflexió sobre la censura, la destrucció de l'intel·lecte i del pensament crític com a instruments de dominació política, així com sobre la impossibilitat d'aniquilar el llegat dels llibres. També aprofundeixen en els moments crucials de resistència davant la repressió de les llibertats d'un poble, perquè, com va advertir Heinrich Heine, «allà on es cremen llibres, al final també es cremen persones».
