L’Anna, amb quaranta anys, comença un periple per ser mare en solitari a través de les clíniques de reproducció assistida. A on la portarà el seu viatge kafkià? Poca gent pensa en la quantitat de neveres que tenim ara mateix a l’Estat espanyol plenes de material genètic custodiat per clíniques de reproducció assistida. Però l’Anna Rebés hi posa la banya. Ella s’endinsa amb humor i finesa en el repte majúscul que tenim com a societat; per què el món laboral ens porta a endarrerir la maternitat i haver de confiar en les
tecnologies de la reproducció com a única opció?
«Els últims deu anys de la meva vida han girat amb més o menys intensitat al voltant de la idea de ser mare i els intents per aconseguir-ho. Sola, acompanyada o acompanyant l’Ari [la companya de l’Anna]. Ha estat un procés intens, llarg i pesat, en el qual també he après moltes coses (...). El que va començar com una experiència personal s’ha convertit en un viatge col·lectiu que m’ha connectat amb la meva generació i amb
moltíssimes dones que han passat o estan passant pel mateix».
Una roadmovie hilarant amb imatges potents, on el temps i l’edat són protagonistes recurrents, les clíniques, les antiheroïnes, i l’Anna Rebés la narradora omniscient de la seva pròpia vida.
Una obra complementària a Mares (2025), una pel·lícula documental dirigida per Ariadna Seuba guanyadora del premi del públic del Docs Barcelona 2025 i nominada als Premis Gaudí 2026. La coberta és obra d'Olga Capdevila.
