Per primer cop reunides en un sol volum, la trilogia novel·lesca Fanny, Eva i Valentina forma el nucli més potent i recordat de la narrativa de Carles de Soldevila. Escrites entre finals dels anys vint i primers dels trenta, aquestes tres novel·les constitueixen una de les grans aportacions catalanes a la novel·la psicològica d’entreguerres: moderna, urbana, elegant, irònica i profundament atenta als conflictes morals i sentimentals de la societat burgesa barcelonina. Amb ecos de la narrativa de James Joyce i de Marcel Proust.
Les tres obres comparteixen protagonistes femenines memorables amb noms que han acabat funcionant gairebé com una constel·lació literària que ara, per primer cop, es podrà llegir sense interrupcions.
Fanny narra la trajectòria d’una noia de bona família que, arran de la ruïna i la mort del pare, es veu obligada a guanyar-se la vida com a corista al Paral·lel. La novel·la va ser un autèntic fenomen de vendes i va generar una forta discussió crítica pel seu ús del monòleg interior, pel retrat d’una dona que pren consciència d’ella mateixa i pel tractament desacomplexat de la moral sexual i social del moment. És el primer exemple del corrent de consciència Joycià en les lletres catalanes.
Eva aprofundeix en la novel·la ciutadana i psicològica a través de la història de Maurici i Sofia, un matrimoni que, després de la mort de la seva filla Elena, adopta una noia de la Casa de la Caritat, Eva. La seva irrupció altera l’equilibri familiar i posa en joc qüestions com el dol, el desig, la culpa, la paternitat, l’educació i els límits entre natura i cultura. La novel·la també ofereix una imatge viva de Barcelona en el moment de la proclamació de la República.
