«Em dedico a invocar als morts, que són matèria subtil, fragmentària, disseminada i inaccessible. I, com la Mort de "La taula verda" (Jooss, 1932) ballo amb cada un d’ells, tot aprenent i oblidant les passes.»
Constanza Brncic Monsegur, filla de compositor xilè i coreògrafa argentina exiliats a Catalunya, s’ha convertit en un referent per la seva particular manera d’entendre la tasca artística. Ballarina i doctora en filosofia, la seva interrogació és una recerca sobre les relacions, analogies, tensions i ressonàncies entre el moviment i el pensament, la música i la paraula, el cos i l’entorn, tot assetjant l’inexpressable. A més de ser un assaig testimonial sobre el seu periple en la dansa i la seva exploració d’aquestes relacions complexes, "En lloc d’un lloc" narra les petjades de tot allò que envolta els seus processos creatius, els interroga, els qüestiona, els fa créixer i els fecunda, tot configurant una poètica de la perplexitat a través de les seves reflexions sobre la percepció, la mirada —perifèrica o en retirada— que, en ser compartida, tant de bo acompanyi i inspiri a altres creadores i creadors.