La trobada entre les religions i entre les cultures és avui un fet ineludible. Afirmar satisfets que hauríem de poder trobar en la nostra tradició tot el que estem cercant no és ni convincent ni suficient. En primer lloc, molt sovint només descobrim el significat profund del nostre món després d'haver tastat quelcom exòticament diferent. En segon lloc, considerar-nos, fins i tot col·lectivament, autosuficients implica una certa condemna dels altres. L'obertura és part de l'essència mateixa del diàleg.
El diàleg intercultural i interreligiós, pel fet d'ajudar-nos a descobrir l'«altre» en nosaltres mateixos, contribueix a la realització personal i a la fecundació mútua de les tradicions humanes, que ja no poden permetre's viure en un estat d'isolació o de guerra.
