El Vendedor de Tabaco

24/11/2018
  • Al Club de Lectura del Cucut hem llegit El Vendedor de Tabaco, de moment només traduïda al castellà per Editorial Salamandra.

    Robert Seethaler va néixer l’any 1966 a Viena amb una discapacitat a la vista que el va obligar a entrar a quiròfan des de molt petit i a estudiar en una escola per a persones cegues, amb unes ulleres de cul de got.

    Ha sigut actor, guionista i ara, afortunadament, es dedica plenament a la literatura. La primera novel·la que vam llegir va ser Tota una vida (Editorial La Campana i Salamandra).

    Amb 222 pàgines Robert Seethaler ens omple d’emocions, ens fa somriure i ens ofereix frases per subratllar.

    Vam comentar que el personatge principal, el jove i inexpert Franzl Huchel, fa un canvi absolut quan mor el protector adinerat de la seva mare i es veu obligat a deixar el poble on viu sense preocupacions per anar a treballar en un estanc de Viena.

    Entra en un món del qual no sabia res. Llegint la premsa, que és una part important de la seva feina, desenvolupa un criteri propi respecte a la política. Atenent als clients, és conscient del classisme que impera a Viena: Qui té estudis i coneixements llueix el títol amb orgull.

    Inevitablement, el nostre protagonista s’enamora perdudament i, aprofitant que Sigmund Freud és client de l’estanc i gran aficionat a fumar havans, Franz obsequia al psicoterapeuta mundialment famós amb un Hoyo i li demana que el curi del mal d’amors que pateix.

    Observem les relacions d’amistat entre persones de diferents generacions, estatus social i cultural. Veiem al jove  Franzl  descobrir (i patir) el  primer amor, adaptar-se al ritme de vida trepidant de Viena , observar amb frustació i angoixa com Hitler aconsegueix adeptes amb un discurs violent i racista, madurar i créixer lluny de la mare, amb la que, a poc a poc, agafa confiança i proximitat per correspondència.

    Moltes frases han estat llegides i subratllades:

    Sólo en el retrete que había junto al saúco, detrás de la cabaña, su madre dejaba siempre un montoncito de trozos de hojas de periódico del tamaño de la mano. De vez en cuando Franzl leía un titular antes de limpiarse, un par de líneas o tal vez incluso medio párrafo, sin haberle sacado jamás una utilidad especial. Por aquel entonces, lo que ocurría en el mundo se le escurría entre las manos y las nalgas sin llegar a alcanzarle el alma.

    Querido Franzl:

     ¿Es que te has enamorado? Eso explicaría tu estado. Como es sabido, enamorarse significa dejar de reconocerse.

    Lo que sale de la boca de la gente durante el día podría ir directo a la basura. Porque todo el mundo habla, pero nadie sabe nada. Nadie comprende nada. Nadie se sitúa. Nadie tiene ni idea. Aunque hoy en día tal vez sea mejor no tener mucha idea. La ignorancia es el signo del momento, y no querer saber nada, la consigna de la época.

    …Ya se imaginará las caras de la policía secreta, desencajadas en las diferentes variantes que van del asombro necio a la necedad asombrada.

     

    Casi se podía decir que la verdad de la edición matutina es la mentira de la edición vespertina aunque, por otra parte, en lo que respecta a la memoria no importa mucho, ya que la mayoría de las veces no se recordará la verdad, sino sólo lo que se haya gritado lo bastante fuerte o impreso en caracteres gruesos. Y finalmente, si los susurros del recuerdo perduran lo suficiente, acaban convirtiéndose en historia.

    Us convidem a participar donant la vostra opinió i a llegir aquesta obra tan sensible i interessant.

    Si encara no l'heu llegit, el podeu comprar clicant aquest enllaç. 


m.teresa


Vols ser el primer en deixar la teva opinió?

cercar...

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto